Camp

A Espanya es conreen desenes de varietats d’ametla, però al secà mediterrani n’hi ha tres que són de la casa: Marcona, Llargueta i Comuna. Són les que tenim als nostres bancals de Cabanes i les que trobaràs a les nostres bosses.

Marcona: la reina redona

Ametla curta, arredonida i grossa, amb una closca molt dura. És molt oliosa i té un sabor dolç i intens. És la preferida per a torrons, per a fregir o torrar i per a menjar tal qual. La seua closca dura fa que es conserve especialment bé.

Llargueta: l’elegant

Allargada, plana i amb la pell un poc més rugosa. Té un sabor més suau i una textura ferma. És molt apreciada per a torrar, garrapinyar i en rebosteria fina, perquè queda molt bonica sencera.

Comuna: la de tota la vida

Amb “comuna” es coneix l’ametla d’arbres tradicionals que no pertanyen a una varietat selecta. Cada arbre és un poc diferent: hi ha ametlles més grans i més menudes, més dolces i més intenses. És l’ametla dels bancals vells i, per a molts, la que més sap a infantesa.

Quina triar?

• Per a picar: qualsevol. La mescla és el més divertit.
• Per a torró i fregida: Marcona.
• Per a torrar senceres o garrapinyades: Llargueta.

Nosaltres venem l’ametla mesclada, tal com ix del camp. Si vols tastar les tres, tria la teua bossa. I si et preguntes per què la de secà té un sabor diferent, t’ho contem en així és la collita de l’ametla de secà.

L'ametler és el primer arbre que floreix al camp valencià. Al febrer els bancals s'omplin de blanc i rosa, i comença el compte enrere per a la collita.

Primavera i estiu: paciència

Els nostres ametlers són de secà: no es reguen, viuen de l'aigua de pluja. Això fa que donen menys quilos, però una ametla més concentrada i saborosa.

Agost: la collita

Quan la pell verda s'obri, toca bastonejar. Arrepleguem l'ametla amb mantes, la pelem i la deixem assecar al sol uns dies.

Del bancal a ta casa

Una vegada seca, la seleccionem a mà i l'embossem amb la closca. Pots triar entre la bossa d'1 kg, la de 2 kg o el sac de 5 kg.