Varietats d’ametla: Marcona, Llargueta i Comuna, quina triar?

Les varietats d’ametla més tradicionals del secà mediterrani: com són, quin gust tenen i per a què fer servir cadascuna.

Tres ametlles de diferents varietats amb la seua etiqueta

A Espanya es conreen desenes de varietats d’ametla, però al secà mediterrani n’hi ha tres que són de la casa: Marcona, Llargueta i Comuna. Són les que tenim als nostres bancals de Cabanes i les que trobaràs a les nostres bosses.

Marcona: la reina redona

Ametla curta, arredonida i grossa, amb una closca molt dura. És molt oliosa i té un sabor dolç i intens. És la preferida per a torrons, per a fregir o torrar i per a menjar tal qual. La seua closca dura fa que es conserve especialment bé.

Llargueta: l’elegant

Allargada, plana i amb la pell un poc més rugosa. Té un sabor més suau i una textura ferma. És molt apreciada per a torrar, garrapinyar i en rebosteria fina, perquè queda molt bonica sencera.

Comuna: la de tota la vida

Amb “comuna” es coneix l’ametla d’arbres tradicionals que no pertanyen a una varietat selecta. Cada arbre és un poc diferent: hi ha ametlles més grans i més menudes, més dolces i més intenses. És l’ametla dels bancals vells i, per a molts, la que més sap a infantesa.

Quina triar?

  • Per a picar: qualsevol. La mescla és el més divertit.
  • Per a torró i fregida: Marcona.
  • Per a torrar senceres o garrapinyades: Llargueta.

Nosaltres venem l’ametla mesclada, tal com ix del camp. Si vols tastar les tres, tria la teua bossa. I si et preguntes per què la de secà té un sabor diferent, t’ho contem en així és la collita de l’ametla de secà.